D’on venen els llamps?

No hi ha una energia més independent i més potent que la dels llamps. Si poguéssim controlar-la seria, sens dubte, la manera més òptima de tenir energia independent, però qui és capaç de fer-ho? De moment, ni tan sols Tesla ho ha aconseguit. La pregunta és: on s’origina tota aquesta energia elèctrica?

Cada segon se succeeixen prop de 100 llamps arreu del planeta. Cadascun és capaç d’escalfar l’aire un 30.000ºC, una temperatura superior a la superfície del sol.

QUÈ PROVOCA EL LLAMP?

Dins els núvols de tempesta les partícules de pols i de gel es freguen entre sí i es carreguen d’energia positiva i negativa. Això produeix una acumulació d’energia que genera els llamps quan la corrent salta cap a la terra o cap a un altre núvol. Els llamps ionitzen el seu entorn i és per això que prenent aquest color blau violeta tan característic. Però no en sabem gaire més. Ni sabem per què les partícules carregades se separen ni s’ha pogut observar mai un camp elèctric capaç de crear la força d’un llamp. El que passa dins mels núvols continua sent un misteri.

L’any 1752 Benjamin Franklin va aportar un raig de llum, mai millor dit. Aquest nord-americà va ser el primer que se li va acudir fer volar un estel durant una tempesta, amb una clau metàl·lica ben lligada. En recollir-la saltaven espurnes de la clau. I així va néixer el parallamps.

Al 1990 William Rison va aconseguir elaborar mapes de tempestes gràcies a la tecnologia GPS i va aventurar una teoria: l’espurna del llamp s’originaria en finíssims cristalls de gel que tenen càrrega positiva per una banda i negativa per una altra. Tanmateix, la teoria no s’ha pogut demostrar en un laboratori.

CANVI CLIMÀTIC: FONT DE TEMPESTES

Una cosa sí que sabem: l’escalfament de les temperatures com a conseqüència del canvi climàtic provocarà un augment del vapor d’aigua en l’aire i això, pel que sabem, causarà més tempestes. I més llamps. De moment, alguns estudis mostren un creixement d’entre un 2 i un 4% en els últims 40 anys.

Si us interessa aquest tema, llegiu l’article de NewScientist d’on hem tret la informació per a aquest article.