Quan pensem en els màxims consumidors d’energia immediatament ens venen al cap grans indústries o empreses. O alguns governs. Tanmateix, sabíeu que Bitcoin, per si sol, consumeix més energia que Finlàndia, per exemple? Ho hem sabut gràcies a un article de Jon Huang, Claire O’Neill and Hiroko Tabuchi amb il·lustracions d’Eliana Rogers publicat al New York Times. Us en fem cinc cèntims per si no domineu l’anglès al nivell bitcoin.

Però, què és exactament Bitcoin? Doncs, no és fàcil d’explicar, perquè tot és prou abstrús. A grans trets, podem dir que és la criptomoneda més reconeguda, diner virtual que circula al marge de bancs i governs, és a dir, lliurement i sense intermediaris que especulin amb ell.

Qui certifica el valor d’aquests diners? Doncs, l’estructura cooperativa de bitcoin., basada en la tecnologia blockchain. Ordinadors situats arreu del món validen les operacions efectuades amb bitcoins. Si una operació no és validada per prou operadors, no s’accepta. Això elimina la possibilitat de frau, perquè hauria de ser un frau massiu molt difícil d’assolir.

Per al seu creador, Satoshi Nakamoto (que molt probablement és un pseudònim) aquesta xarxa descentralitzada d’usuaris pot substituir el paper supervisor que fan els bans o els propis governs.

CENTRES PRODUCTORS DE CRIPTOMONEDES

Bitcoin treballa amb tantes dades alhora que necessita ordinadors cada cop més potents. El que abans és feia des de casa amb un bona màquina, ara s’ha de fer des de centres de dades que operen amb alta tecnologia i que consumeixen quantitats ingents d’energia.

Hi ha molts dubtes entorn a Bitcoin, sobre si és un fenomen purament especulatiu o una innovació a l’alçada de la pròpia Internet. Però, el que és cert és que consumeix 91 terawatts per hora anualment, més que Finlàndia, un país pròsper amb més de 5.5 milions d’habitants.

COM FUNCIONA BITCOIN?

El procés comença adquirint bitcoins a canvi de dòlars o alguna altra moneda tradicional. Els bitcoins es dipositen en una butxaca digital des d’on es poden pagar productes o serveis, que acabaran en una altra butxaca virtual.

Però aquesta operació s’ha de validar i qui ho fa és la xarxa d’usuaris. Tenen un bon al·licient per fer-ho i és que les validacions es paguen en nous bitcoins. D’aquesta manera s’ha creat una indústria basada en fer les màximes validacions possibles en el menor temps. Tenint en compte que un bitcoin costa ara mateix entorn de 50.000 dòlars, podeu fer comptes.

Trobareu molta més informació i molt ben explicada a l’article del New York Times.