No hi ha més opcions. Tal com explica perfectament bé el professor Roger Medina, Catalunya necessita 46 TWh per funcionar. Si eliminem l’energia nuclear (per llei, tocaria fer-ho a partir de 2035) necessitarem una alternativa per aconseguir 23,3TWh (l’equivalent al 50% de la producció).

Per tant, o bé instal·lem energies renovables suficients (630 MW eòlics i més de 200 MW fotovoltaics, segons Medina) o bé haurem d'”importar” tota aquesta energia, i assumir el preu que ens vulguin cobrar.

🔌⚡️Arran de l’oposició a línies d’alta tensió perquè ens arribi electricitat provinent d’Aragó, sumada a la creixent oposició a la implantació de parcs d’energia renovable a Catalunya, crec que és bon moment per posar dades a un problema pel qual se’ns va acabant el temps.👇 https://t.co/cTdcHobUY3

— Roger Medina 🌐 (@RogerMedina_) September 21, 2021

La tercera opció és decréixer, però aquest és un concepte que s’ha de concretar molt bé. És fàcil decréixer a nivell particular. Es pot estalviar molta energia canviant alguns hàbits i fent servir la tecnologia. Però, a nivell industrial, és factible el decreixement? I encara més, tenint en compte que la transició energètica ens empeny a substituir progressivament els combustibles fòssils, no podria passar que el consum elèctric augmentés en el futur, si augmenta el parc de vehicles elèctrics, per exemple?

Això vol dir que el 2035 haurem d’haver instal·lat una potència addicional de més de 8.800 MW en el cas de l’eòlica i de gairebé 2.840 MW de solar fotovoltaica respecte els nivells actuals. Un increment proper al 700% i superior al 1.000%, respectivament.

— Roger Medina 🌐 (@RogerMedina_) September 21, 2021