La pressió per recuperar el temps perdut en la instal·lació de renovables a Catalunya està provocant un efecte advers en el sector agrari. Moltes explotacions agràries s’estan transformant en “explotacions solars”, cosa que reduirà encara més l’autosuficiència agrària del nostre país. Com sempre, desvestim un sant per vestir-ne un altre.
No és la típica queixa corporativa dels pagesos sinó una realitat molt palpable que han denunciat diverses institucions tècniques, encapçalades pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms i el Col·legi d’Economistes. Amb la intenció de posar el tema sobre la taula, les institucions han signat un manifest que vol recollir l’adhesió d’afectats i, sobretot, de tècnics.
En el document es reivindica la necessitat d’impulsar l’energia fotovoltaica, essencial per avançar en la transformació energètica, però es denuncia que Catalunya ha actuat amb molt endarreriment, fins al punt que és la comunitat autònoma amb un menor desenvolupament de les energies renovables.
El problema és que es vol corregir ràpidament aquesta disfunció apostant per les solucions més còmodes, o sigui, instal·lant fotovoltaica en espais dedicats a l’explotació agrària. “D’alguna manera, es vol resoldre amb urgència l’error de la manca de previsió, planificació i capacitat resolutiva dels poders públics en relació a les energies renovables, amb un nou error que augmentaria la dependència alimentària del nostre país“, sentencia el manifest.
Per alertar d’aquest error i que les institucions catalanes intervinguin a temps han difós un document on es detallen els arguments tècnics per evitar una futura crisi alimentària a Catalunya. El principal, que Catalunya té una dependència alimentaria molt elevada. Les estimacions existents assenyalen un grau de cobertura inferior al 50%. És a dir, es produeix aproximadament menys de la meitat del que es consumeix. La superfície agrària i molt especialment en regadiu és un bé escàs i
que cal defensar. I no es pot substituir per instal·lacions fotovoltaiques per recuperar el temps perdut per la via ràpida.
La declaració l’han signada també la Institució Catalana d’Estudis Agraris, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural.